La joia d'aquest Sant Jordi
Arriba la primavera i amb Sant Jordi ens arriba una novetat de luxe: PUTA POSTGUERRA, de l'escriptor saforenc Josep Piera, l'última perícia literària del poeta, una festa de la intel·ligència on Josep Piera immortalitza els records, els instants, les sensacions, les fragàncies, els carrers, les persones i tot allò que forma part de la seua estètica individual i que l'autor cristal·litza d'una forma magistral. Narrat amb la lucidesa que tant caracteritza l'autor, Puta Postguerra és un testimoni literari expecional de l'autor i el seu temps.
Hi ha llibres que t'enamoren només en veure'ls. Al entrar a la llibreria i veure'm aquesta novetat editorial vaig sentir una vertadera atracció per l'obra. De seguida vaig pensar: aquest és l'ultim de Pep. Efectivament: només un poeta amb la suficient sensibilitat estètica i l'elegància dels sentits que caracteritza la personalitat de Josep Piera pot tenir una portada així. Només Josep Piera pot editar una portada com la que il·lustra la joia literària d'aquesta primavera.
Llegir cada pàgina de Puta Postguerra provoca la mateixa sensació plaent que sentir-lo parlar: la lectura de Puta Postguerra en el sofà de casa o en un viatge amb l'Euromed de València a Barcelona és translladar-se al damunt de les muntanyes de Gandia, al Bar de Maria, a La Drova (el paradís vital, literari i mític de l'autor) i gaudir amb les seues paraules. Perquè el Piera d'aquestes noves memòries és el Piera parlat, el Piera dit, el Piera escoltat, el Piera sentit i el Piera gaudit escrit amb el llenguatge savi i popular que el carateritza.
La meua joia literària d'aquest Sant Jordi (o el comboi, per fer referència a una paraula usada i practicada molt sovint per Piera) ha estat aquesta Puta Postguerra, una obra mestra de primera magnitud.
